Taronja

Es un cítric

Fruit esfèric de pell precisament taronja, sota la qual hi ha una altra pell de color blanc. La polpa és també de color taronja i es presenta dividia en grills que contenen suc i, sovint, alguna llavor.

Família

Rutaceae

Espècie

Citrus sinensis

Varietats

Navelina, Newhall, Washintong Navel, Navelate, Lane late, Valencia late, Salustiana, Verna

Valor nutricional

44 calories per cada 100 grams

Història

El taronger dolç procedeix de les regions sud-orientals d'Àsia, en concret de la zona sud-est de la Xina i l'arxipèlag malai. El seu cultiu es realitza al Sud de la Xina des de fa milers d'anys, des d'on es va estendre per tot el Sud-est asiàtic.

Posteriorment, es va expandir tant el taronger dolç com el taronger amarg per tot Orient per la Ruta de la Seda. Les taronges dolces van ser molt apreciades pel seu gust (tot i que encara eren molt amargues) i per les seves propietats curatives.

Els àrabs van introduir el taronger amarg a Europa pel sud d'Espanya al segle X, però, el taronger dolç no va començar a conrear-se fins als segles XV-XVI. Els àrabs la van denominar naranche. A la segona meitat del segle XIX es va descobrir a Badia (Brasil) una taronja que era més dolça, sucosa i bella, sense llavors i amb un melic a l'extrem oposat al peduncle. Va ser portada a Califòrnia, on es va convertir anys més tard en la reina de les taronges, la varietat coneguda avui com Navel Washington.

El cultiu dels cítrics es va estendre des d'Europa als Estats Units, on hi ha àrees de cultiu florents a Florida i Califòrnia; a Sud-Amèrica, on el Brasil gaudeix de la quota més alta en el mercat mundial de taronges i suc de taronges); a Sud-àfrica i a certes parts d'Austràlia.

Actualment, el taronger és un dels arbres fruiters més estesos per tot el món, sent els principals productors els Estats Units, Brasil, Espanya (València, Alacant, Castelló, Sevilla, Múrcia, Almeria, Màlaga, Huelva), Itàlia, Mèxic, Índia, Israel, Argentina i Xina.

A casa nostra hi ha conreus de tarongers a la costa tarragonina i als marges del riu Ebre

Propietats i beneficis

De la composició nutritiva de la taronja, destaca el seu escàs valor energètic, gràcies al seu elevat contingut en aigua i la seva riquesa de vitamina C, àcid fòlic i minerals com el potassi, el magnesi i calci. Conté quantitats apreciables de beta-carotè, responsable del seu color típic i conegut per les seves propietats antioxidants; a més dels àcids màlic, oxàlic, tartàric i cítric, aquest darrer potencia l'acció de la vitamina C.

La quantitat de fibra és apreciable i aquesta es troba sobretot a la part blanca entre la polpa i l'escorça, per la qual cosa el seu consum afavoreix el trànsit intestinal, ajuda a disminuir l'absorció de greix i colesterol, al bon control de la glucèmia (nivells de sucre en sang) i té un efecte saciant, Es aquesta la raó per aconsellar de no colar mai el suc, perquè perdem aleshores una de les seves millors propietats.

La vitamina C és una vitamina que el nostre cos no pot fabricar i que necessita diàriament ja que és essencial per a molts dels processos fisiològics de l'organisme. La vitamina C afavoreix l'absorció del ferro i protegeix contra infeccions. Juntament amb el beta-carotè i els flavonoides, fan que sigui una fruita molt beneficiosa per la salut cardiovascular i amb un gran poder antioxidant. Aquestes substàncies combaten l'acció nociva dels radicals lliures, substàncies responsables del desenvolupament de malalties cardiovasculars, degeneratives i de càncer

Pel que fa als minerals, destaquen el potassi i el magnesi, necessaris per un bon funcionament del sistema nerviós.

Formes de preparació i consum

Les taronges es prenen un cop pelades com a fruita de taula, tallades i amb sucre com a postres, en forma de suc, melmelades, gelats, macedònies, còctels o pastissos. Els sucs de taronja són de fàcil digestió i rics en substàncies nutritives. Així mateix, tant la taronja sencera com el seu suc s'usen en les diverses cuines internacionals per acompanyar múltiples plats. Les melmelades, compotes i xarops de taronja són també molt nutritius. Encara que la cocció destrueixi totes les vitamines, part de les sals minerals i totes les proteïnes, se segueixen conservant els hidrats de carboni i els greixos.

Les dues formes habituals de consumir taronges són: fresca, tal qual, i en forma de suc. I per a cada cas s'ha de triar les varietats més apropiades. Al natural, un cop pelades, es mengen a grills o si es parteixen en rodanxes, combinen molt bé empolvorades amb sucre o canyella.

El suc resulta molt refrescant. Si es prepara a casa, convé consumir-acabat d'esprémer per evitar que perdi part del seu valor nutritiu. Si es fica al congelador el suc barrejat amb aigua o soda pot ser el substitut perfecte dels gelats durant tot l'estiu.

La taronja és una de les fruites amb més protagonisme en la gastronomia, ja que s'empra en les diferents cuines internacionals per acompanyar múltiples plats, fer pastissos, pastissos, pa de pessic, batuts, macedònies, gelats, còctels, amanides, farcits i salses. Combinen molt bé amb la xocolata, pel que és freqüent que s'utilitzin com a farcit de productes de rebosteria i pastisseria. La taronja és ingredient fonamental de les salses agredolces típiques de la cuina oriental, com a acompanyament excel·lent per als plats de carn ..

En alguns països, el comerç de grills de taronja enllaunats és molt popular i l'escorça de taronja s'empra gebrada o confitada en pastisseria. La taronja amarga s'empra per fer melmelades, a les quals els confereix un gust molt particular.