Poma

POMA

És una fruita dolça de llavor.

Fruit globós, amb peduncle curt i nombroses llavors de color marró brillant. Fruites de diferents colors i nivells de sucres i acidesa en funció de la varietat.

La poma és, possiblement, la fruita de major consum al món. Segons les varietats, presenten formes, colors, textures, olors i sabors molt variats. El calibre oscil·la entre els 60 i els 90 mm i la seva forma troncocònica pot ser més o menys arrodonida. Al cor hi ha les llavors de la pomera, de color bru o marró fosc. La pell és, a quasi totes les varietats, lluent i llisa amb colors daurats, vermells, verds i també de combinació de dos colors. Els sabors són més o menys àcids o dolços i la polpa acostuma a ser cruixent i sucosa.

Família

Rosaceae

Espècie

Pyrus malus L.

Varietats

Fuji, Golden Delicious, Granny Smith, Red Chief, Grup de les Gales, Reineta, Verda donzella, Vermelles Americanes, Cripps Pink

Valor nutricional

52 calories per cada 100 grams

Història

Es creu que la poma ja existia a la prehistòria tal com ho demostren restes arqueològiques que s'han trobat en excavacions neolítiques. Tot i això se'n desconeix l'origen exacte. Uns autors assenyalen que procedeix de les muntanyes del Caucas, mentre que altres indiquen que el Malus sieversii és una espècie silvestre que creix en les regions muntanyoses d'Àsia mitjana i podria ser la pomera del que s'haurien originat fa 15.000 o 20.000 anys les primeres espècies conreades d'aquest arbre.

Al segle XII aC. la pomera era conreat en les fèrtils valls del Nil en temps del faraó Ramsés III. En la mitologia grega, la poma d'or que París lliurament a la deessa Venus i que provoca l'enemistat entre Atenea i Hero, va passar a la història com la coneguda "poma de la discòrdia".

La poma va ser introduïda a la península pels romans i els àrabs i al segle XVI, els conqueridors espanyols van estendre el cultiu de la poma al nou món i, cent anys després, des d'Iberoamèrica, la pomera va emigrar a Amèrica del Nord i posteriorment a l'Àfrica septentrional i Austràlia.

La poma es cultiva pràcticament a tot el món, però els principals països productors són Xina, Estats Units, França, Itàlia, Alemanya, Turquia, Iran, Xile, Espanya i Argentina.

Catalunya és la principal productora de pomes de l'estat espanyol i podem trobar la IGP Poma de Girona.

Propietats i beneficis

La poma es considera una de les fruites més complertes des del punt de vista nutritiu. La dita popular assegura que "una poma al dia allunya metge i malaltia". En realitat és així, perquè aquesta fruita està considerada l'estrella en la lluita per a la prevenció de les malalties cardiovasculars. La poma, pel seu bon contingut en fibra (uns 6-8 grams aproximadament en una peça mitjana), ajuda a netejar les artèries de colesterol dolent tot impedint la formació de plaques ateromatoses que podrien obstaculitzar el pas de la sang. El seu efecte beneficiós el notem també en el budell gros, on la fibra dificulta l'absorció a la sang del colesterol procedent de determinats aliments.

Un gran valor d'aquesta fruita són les propietats que afavoreixen el correcte funcionament del budell, ja que pot actuar com a astringent o laxant segons com es consumeixi.

Podem dir que la poma crua i amb pell és laxant, és a dir, útil per tractar el restrenyiment, i si la poma es consumeix pelada, ratllada i enfosquida (afavorint l'aparició dels tanins) té l'efecte contrari al nostre organisme, resulta astringent.

Les seves propietats antioxidants es deuen als polifenols (quercetina) que es troben en abundància a la pell, components que actuen beneficiosament sobre els radicals lliures que són els responsables de l'oxidació del nostre organisme.

Una poma menjada en dejú cada matí és un excel·lent depuratiu i, després dels menjars és el millor dentifrici natural, però no per això hem de deixar de rentar-nos les dents després d'haver menjat.

L'elevat contingut de pectina de la poma a més d'ajudar a eliminar el colesterol de la sang, també ajuda el nostre cos a desfer-se dels metalls perillosos, com el mercuri i el plom, dipositats en el nostre organisme per la contaminació atmosfèrica de moltes ciutats.

Formes de consum

La poma es consumeix, principalment, en fresc i està considerada com una de les fruites més completes.

La major part de les vitamines de la poma, sobretot la C, es troben just a sota de la pell. Per això, és recomanable menjar-se la sense pelar després de netejar-la bé.

La poma també s'utilitza per elaborar macedònies o amanides, i a més presenten excel·lents qualitats per ser cuinades en forma de purés, salses, postres, pastissos, melmelades, compotes, gelatines o rostida al forn.

A part de consumir-la en forma de suc, també es fa servir en l'elaboració d'altres begudes com són vins, sidres o licors.

La poma pelada s'enfosqueix ràpidament i per evitar això se li poden afegir unes gotes de suc de llimona.

La poma és una fruita indicada pràcticament per a tothom, ja que per la seva pobresa en sucre fins i tot està permesa als diabètics.

CALENDARI DE COMERCIALITZACIÓ

Ens pots trobar online

Segueix-nos a les nostres xarxes socials!

ACCÉS ESCOLES