Préssec

Fruita doça de pinyol.

Família

Rosaceae.

Espècie

Prunus persica

Fruit de gran mida i forma arrodonida de diferents colors (vermell, rosat, groc o ataronjat). La pell del préssec recorda el vellut pel seu tacte. La polpa pot ser tova o dura, segons les varietats. Els préssecs es classifiquen segons el color de la seva pell i es divideixen en préssecs grocs o pavia i préssecs vermells (la seva pell pots ser vermella o bicolor groga-vermella).

La pavia és groga per fora i groga per dins amb la carn més ferma, mentre que els préssecs vermells es classifiquen segons el color de la seva carn i es divideixen en: préssec de carn groga i préssecs de carn blanca (essent més sucosos). Varietats

Summer Rich, Rome Star, Merrill O'Henry, Ryan's Sun, Belletardie, Roig d'Albesa, Royal Glory, Rich Lady, Andross, Mountain Gold, Placido, Groc de l'Escola, Groc setembre, Romea

Valor nutricional

52 calories per cada 100 grams

Història

L'origen de la nectarina va lligada amb el del préssec i se situa a la Xina i es remunta a fa tres mil anys. A la Xina els préssecs són un símbol de llarga vida i immortalitat i constitueixen un motiu habitual en la decoració de les famoses porcellanes del país. El presseguer és un arbre venerat pels xinesos i representa l'arbre del bé i del mal.

Els préssecs va ser portat a Pèrsia (Iran) a través de les rutes comercials de les muntanyes, arribant a ser coneguts com fruita Pèrsica. Posteriorment el seu cultiu es va estendre per l'Àsia i Europa, des d'on es va portar al continent americà.

Les principals zones de producció són els Estats Units, Xina, Espanya, Itàlia, Grècia, França, Rússia, Japó, Argentina, Austràlia i Alemanya.

Propietats i beneficis

Al contrari del que pugui semblar a causa del seu sabor dolç, el préssec no és de les fruites que més hidrats de carboni i energia aporten. Destaca la seva riquesa de fibra, que millora el trànsit intestinal. Entre la seva composició mineral sobresurt el potassi, i en quantitats discretes, el magnesi i el iode. El ventall de vitamines hidrosolubles que conté és ampli, sense destacar tampoc en aquest cas cap vitamina en concret. La quantitat de carotens si que és més alta que la d'altres fruites, el que li confereix part de les seves propietats dietoterapèutiques. Com la resta de fruites de coloració groga o ataronjada el préssec conté beta carotè, és a dir provitamina A, d'acció antioxidant, que contribueix a reduir el risc de malalties cardiovasculars, degeneratives i de càncer. Així mateix, diverses substàncies, a més del beta carotè, del préssec s'utilitzen per tractar les afeccions de la pell.

El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.

El seu contingut de fibra li confereix propietats laxants. La fibra prevé o millora el restrenyiment, contribueix a reduir les taxes de colesterol en sang i al bon control de la glucèmia.

Formes de consum

En general, el préssec es consumeix fresc i cru (que és la manera més beneficiosa), però també es pot menjar en: almívar, compota, confitura, melmelada, xarop (suc de fruita concentrat) i sec.

Hi ha molts postres realitzats amb aquestes fruites, sent potser el més famós de tots el préssec Melba. Escoffier el va idear i l'hi va dedicar a la cantant d'òpera Nellie Melba. Aquestes postres consisteix en un préssec fresc i madur escaldat lentament en un almívar i servit amb gelat i puré de gerds fresques.

Aquesta fruita s'utilitza també per a l'elaboració de púdings i farcit de pastissos en forma de melmelada o confitura. El sorbet i el gelat de préssec resulten molt delicats i subtils. Però no només llueix en les postres, sinó que afegits en amanides i especiats o confitats, acompanyats amb pernil, etc., resulten també un plat exquisit.