Plàtan

PLÀTAN

Fruita tropical

Fruita de forma allargada i pell de color verd que, quan madura, es torna de color groc daurat amb taques negres. Té una polpa blanca, compacta i tova. El sabor és suau, però dolç i agradable, de baixa acidesa. El plàtan d'importació és més gros i no tan saborós com el canari.

Família

Musaceae.

Espècie

Musa x paradisiaca

Varietats

Gran enana, Brier, Ricasa, Pisang Jari, Gros Michel, Lacatan, Sucrier, Cavendish, Golden Beauty

Valor nutricional

90 calories per cada 100 grams

L'arbre on creix i les seves curiositats

A la península Malacca (Malàisia) i a les illes adjacents encara existeixen el plàtan de forma silvestre. Així, es considera aquesta zona com l'àrea d'origen d'aquesta espècie.

El plàtan es coneix a la Mediterrània des de l'any 650 dC. L'espècie va arribar a Canàries al segle XV i des d'allà va ser portat a Amèrica l'any 1516. El cultiu comercial s'inicia a Canàries a la fi del segle XIX i principis del segle XX. El plàtan mascle i el bananito són propis del Sud-oest Asiàtic, el seu cultiu s'ha estès a moltes regions de l'Amèrica Central i Sud-Amèrica, així com de l'Àfrica subtropical; constituint la base de l'alimentació de moltes regions tropicals.

Els països llatinoamericans i del Carib produeixen el gruix dels plàtans que entren en el comerç internacional, uns 10 milions de tones, del total mundial de 12 milions de tones.

El plàtan és el quart cultiu de fruites més important del món. És considerat el principal cultiu de les regions humides i càlides del sud-oest asiàtic.

Els consumidors del nord ho aprecien només com unes postres, però constitueix una part essencial de la dieta diària per als habitants de més de cent països tropicals i subtropicals.

El contingut en aigua del plàtan arriba al 74% del seu pes total, d'aquí ve el seu valor alimentari en els països tropicals amb escassetat d'aigua potable. Així, en aquests països, el plàtan, a més d'alimentar, ajuda a fer passar la set. Per a molts habitants dels països tropicals, el plàtan representa el mateix que l'arròs per als xinesos o el blat per als europeus, el seu principal aliment.

Els principals països productors són l'Índia, Brasil, Filipines, Equador, Indonèsia, Xina, Tailàndia, Burundi, Costa Rica, Tanzània i Colòmbia. A Espanya es cultiva a Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife.

Propietats i beneficis

Els plàtans constitueixen un producte natural de considerable valor alimentari, per la seva riquesa en aigua, sucres, sals minerals, àcids orgànics, vitamines, essències i cel·lulosa.

Els hidrats de carboni o sucres constitueixen la principal font de calories dels plàtans. Gràcies a les sals minerals que posseeix (fòsfor, ferro, magnesi, sodi, zinc, coure, etc.), el plàtan contribueix a la remineralització de l'organisme i se l'ajuda en la regeneració dels glòbuls vermells de la sang. Els plàtans afavoreixen la digestió mitjançant l'acció de dos dels seus components: les essències i la cel·lulosa.

Els nutrients més representatius del plàtan són el potassi, el magnesi, l'àcid fòlic i substàncies d'acció astringent; sense menysprear la seva elevada aportació de fibra.

Per la riquesa en taní que conté el plàtan madur és adequada com a tractament a les diarrees.

El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament d'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant. L'àcid fòlic intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi material genètic i la formació anticossos del sistema immunològic.

Formes de consum

Aquesta fruita dolça, saborosa i fàcil de menjar; n'hi ha prou amb pelar per apreciar el seu exquisit sabor, és la més popular entre la població infantil. Per les seves propietats nutritives, el seu consum és molt recomanable per als nens, els joves, els adults, els esportistes, les dones embarassades o mares lactants i les persones grans.

En general, el plàtan es menja com a fruita fresca (de postres o ingredient de batuts, amanides ...), ja que és la millor manera d'aprofitar totes les seves virtuts nutritives.

També es fa servir amb fins culinaris; per elaborar batuts, compotes i multitud de postres. Es pot consumir fregit o caramel·litzat i d'aquesta manera pot servir de guarnició de plats tant de carn com de peix.

El plàtan mascle és una fruita que es consumeix exclusivament cuinat, sense que la cocció alteri el seu contingut d'hidrats de carboni (midó). En general, es cuina d'igual manera que es cuinen les patates i les hortalisses (cuit, fregit, rostit, al forn ...) i també es pot emprar com a ingredient de certes sopes.

El plàtan es combina molt bé amb la llet i quatre cops més ferro que aquesta, toti que la llet proporciona dos cops més calci que el plàtan.

CALENDARI DE COMERCIALITZACIÓ

Ens pots trobar online

Segueix-nos a les nostres xarxes socials!

ACCÉS ESCOLES