Qui sóc?
Ei nanos! Sóc el Peck, l’as del monopatí i el xaval més “guapo” del grup. M’agraden els préssecs perquè són dolços i diuen que són la fruita de la bellesa. Tot i que jo ara, com que porto ferros, no els puc mossegar.
La meva fruita: El prèssec
Els préssecs són originaris de la Xina i d’allí van passar a Pèrsia, des d’on l’Emperador Alexandre els va introduir a Europa fa més de 2.000 anys.
Els préssecs aporten energia i hidratació al cos i les varietats amb més color són les que tenen més capacitat antioxidant.
Les seves vitamines i minerals tenen molta importància en les etapes de creixement.
Els espanyols van ser els encarregats d’introduir-los a Amèrica del Sud i es va estendre el seu cultiu fins a Califòrnia, on avui dia trobem les plantacions de presseguers més grans del món.
És una fruita molt utilitzada per fer conserva, sobretot almívars. En aquest cas s’incrementa l’aportació de calories a causa del sucre que s’afegeix en el procés.
Al mercat trobem els préssec grocs, de carn dura i molt dolça; els vermells, que són més sucosos; els de carn blanca i els préssecs plans, també anomenats paraguayo o préssec xato.
A Catalunya els préssecs es cullen des del mes de juny i fins al mes d’octubre.
Sols la meitat dels préssecs que es conreen a Catalunya són per a consum propi, l’altra meitat s’exporta.
Els xinesos el consideraven la fruita de la longevitat, la immortalitat i de la bellesa. Si vols viure molts anys i a sobre estar fresc com una rosa, no et descuidis els préssecs.