Cirera

CIRERA

Fruita dolça de pinyol

Família

Rosaceae.

Espècie

Prunusavium.

Varietats

Bing, Burlat, Cristobalina, Cua Llarga, Napoleon, Picota (Vermella, Negra), Prime Giant, Ruby, Stark-Hardy, Summit, Sunburst, Sweetheart, Van, Santina, Chelan, SweetHeart, Cristalina, Roca, Lapins, EarlyBig.

Fruit de color entre groc vermellós i roig intens. Té una polpa de color rosa o blanquinosa que té un sabor dolç. La seva forma depèn molt de la varietat, són globoses o amb forma de cor. Acostuma a presentar-se amb el peduncle, i el diàmetre de la cirera oscil·la al voltant d'1,5 i 2 cm. D'entre les varietats d'aquesta fruita, 900 tenen un sabor dolç i 300 són àcides.

Valor nutricional

77 calories per cada 100 grams

Història

L'origen de la cirera se situa en el Mar Negre i al Mar Caspi, difonent-se després cap a Europa i Àsia, per mitjà de les aus i les migracions humanes. En l'actualitat, el cirerer es conrea en nombroses regions i països del món amb clima temperat, sent els països de major producció Rússia, Estats Units, Alemanya, Itàlia, França i Espanya.

A Catalunya, la vall de l'Ebre està augmentant de manera notable la seva producció.

Propietats i beneficis

La cirera és rica en hidrats de carboni, sobretot fructosa. Aporta quantitats significatives de fibra. Pel que fa al seu contingut de vitamines, són presents en petites quantitats la provitamina A i la vitamina C. La vitamina C que juga un paper important en la síntesis de cololagen i en la funció immune, com també actua com antioxidant, i la provitamina A o carotè que un cop sintetitzada dins el nostre cos es transforma en vitamina A és necessària per al bon estat de la retina i la pell.

El que en realitat destaca de les cireres és el seu contingut en flavonoides (sobretot antocians, relacionats amb el color característic d'aquestes fruites) i àcid elàgic del grup dels polifenols, ambdós excel·lents antioxidants. Té quantitats importants de potassi i en menor proporció, magnesi i calci. El potassi, és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula.

Aquest alt contingut en sucres i sals minerals fa que sigui molt aconsellable per al creixement de nens, i per a les dietes de diabètics i persones grans. Les cireres tenen un elevat contingut en antocians i àcid elàgic, d'acció antioxidant i antisèptica; per combatre infeccions. Els antioxidants bloquegen l'efecte perjudicial dels denominats "radicals lliures".

La cirera té veritables propietats diürètiques i depuratives, així com laxants, gràcies a la fibra de cel·lulosa que conté que ajuda a prevenir el restrenyiment i contribueix a reduir les taxes de colesterol en sang.

Finalment, recordar que un dels principals beneficis de les cireres per a la salut és el de ser un aliment especialment indicat per a aquelles persones que pateixen de problemes articulars, sobretot d'àcid úric a la sang, fet pel qual és també beneficiosa per prevenir la gota.

Formes de preparació i consum

La manera més saludable de menjar les cireres és crues, ja sigui fresques o seques. També es poden consumir en forma de melmelada o de compota, , sorbets, pastissos, gelats i mousses, o bé confitades en sucre o com a farcit de bombons.

Cal tenir en compte que si se sotmeten a ebullició per elaborar melmelades o conserves, les proteïnes i les vitamines es destrueixen quasi totalment.

En alguns països com França o Anglaterra es fan servir molt en la confecció de condiments per acompanyar la caça, el porc i les aus. A partir de la cirera negra, per fermentació, s'obtenen per destil·lació aiguardents i altres begudes espirituoses. Les guindes són tan agres que no es poden prendre fresques, de manera que es conserven sovint en flascons i són excel·lents per preparar pastissos i algunes empanades.

CALENDARI DE COMERCIALITZACIÓ

Ens pots trobar online

Segueix-nos a les nostres xarxes socials!

ACCÉS ESCOLES