Albercoc

ALBERCOC

Família

Rosaceae.

Espècie

Prunus armeniaca B.

Fruita de forma globosa, groga i molt saborosa. La pell, més o menys ataronjada, es tenyeix de vermell a la part exposada al sol, recoberta d'una finíssima capa vellutada i amb un solc molt marcat, que s'estén del peduncle a la part oposada. La llavor interior és de color marró i té forma d'ametlla. El diàmetre és proper als 3 o 4 cm.

Fruita de forma globosa, groga i saborosa de color groc ataronjat. El tacte de la pell és suau i sembla de vellut.

Varietats

Orangeed, Kioto, Pinkcot, Moniqui, Tadeo, Traver, Robada, Magic, Farbaly.

Valor nutricional

44 calories per cada 100 grams

Història

L'origen de l'albercoc se situa al nord de la Xina, trobant-se encara de forma espontània a Turquestan, nord de la Xina, Amèrica i Tibet. Els xinesos coneixien l'albercoc dos o tres mil anys abans de Crist i l'anomenaven "sing". El nom d'aquesta fruita, tal com el coneixem ara, prové de l'àrab ("El-Barquaq"). Els àrabs van ser els qui van estendre el cultiu de l'albercoc pel litoral mediterrani. El romans el van introduir a Europa via Armènia i per això va rebre originàriament el nom de Prunus armeniaca.

Actualment, es troba cultivada per totes les zones càlides i lliures de gelades primaverals. Els principals països productors són Turquia, Espanya, Itàlia, Grècia, França i els Estats Units.

Propietats/beneficis

Aportació energètica de l'albercoc és força baix, donada la seva elevada quantitat d'aigua i modest aportació d'hidrats de carboni. Destaca per l'abundància de fibra, que millora el trànsit intestinal, i el seu contingut en provitamina A (beta carotè), d'acció antioxidant. El seu contingut mineral és important, ja que és ric en elements com el potassi i, en menor proporció, en magnesi i en calci.

El beta carotè es transforma en vitamina A en el nostre organisme conforme aquest ho necessita. Aquesta vitamina és essencial per a la visió, el bon estat de la pell, el cabell, les mucoses, els ossos i per al bon funcionament del sistema immunològic, a més de tenir propietats antioxidants. El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació de l'impuls nerviós i per a l'activitat muscular normal, a més, intervé en l'equilibri d'aigua dins i fora de la cèl·lula. El magnesi es relaciona amb el funcionament d'intestí, nervis i músculs, forma part d'ossos i dents, millora la immunitat i posseeix un suau efecte laxant.

El contingut de beta-carotè o provitamina A dels albercocs, d'acció antioxidant, els confereix el seu color ataronjat característic i els converteix en una fruita de consum recomanat per reduir el risc de malalties cardiovasculars, degeneratives i del càncer. Així mateix, diverses substàncies de l'albercoc, a més del beta carotè, s'utilitzen per tractar les afeccions de la pell.

Una de les principals propietats dels albercocs ve donada per la combinació de destacables concentracions de carotens i vitamina A que li proporcionen aptituds per a la cura de la vista i de la pell.

Els albercocs frescos madurs són rics en tanins, substàncies amb propietats astringents, antiinflamatòries i antioxidants. Algunes de les accions dels tanins són assecar i desinflamar la mucosa intestinal; la capa que entapissa l'interior del conducte digestiu, pel que el seu consum és adequat en cas d'estómac delicat i digestions pesades.

L'albercoc és una fruita astringent quan es consumeix en fresc, però quan es consumeix l'albercoc sec és un aliment laxant consum és quan la fruita està seca i laxant quan està seca, fet que la converteix en un remei eficaç contra el restrenyiment.

Formes de consum

A causa de la seva dolçor exquisida i la fragància perfumada, els albercocs es consumeixen principalment com a fruita fresca, encara que amb ells s'elaboren també conserves, melmelades i confitures.

S'han de menjar ben madurs, ja que si es consumeixen quan encara estan verdes resulten indigestos. D'aquesta última manera, verds i una mica durs, es poden coure per utilitzar de farciment en pastissos i en escumes, o bé encurtir-se amb vinagre i claus per preparar un condiment excel·lent com a acompanyament del pernil o de carns fredes.

Si són grans i frescos, es poden disposar sobre una pasta fullada i confeccionar un pastís.

En alguns llocs se solen deixar assecar sense os i s'obtenen els coneguts "orellanes", molt consumits a casa nostra a partir de primers del mes de setembre i sobretot per Nadal.

CALENDARI DE COMERCIALITZACIÓ

Ens pots trobar online

Segueix-nos a les nostres xarxes socials!

ACCÉS ESCOLES